domingo, 4 de mayo de 2014

Experiments Psicològics


Sempre m'han agradat els experiments que tracten de saber més sobre el comportament humà.
En la història hi ha hagut molts tipus d'experiments (cruels, tendres, inofensius, etc.) en aquesta entrada vull exposar alguns vídeos sobre alguns experiments psicològics que em semblen molt interessants per comprendre millor la naturalesa humana i/o el desenvolupament infantil i que poden repercutir en el nostre exercici professional dins del camp de l'educació infantil, al cap i a la fi tots es poden simplificar en una veritat: 

“Tota relació social exerceix una influència i modela el nostre comportament”

El petit Albert (Watson i Rayner (1920)):
Començaré per un dels experiments psicològics més criticats, l'experiment conductista realitzat per Watson i Rayner (1920), sobre el petit Albert i el condicionament de pors.
Els objectius d'aquest experiment eren:
1. Pot condicionar-se a un nen perquè temi a un animal que apareix simultàniament amb un soroll fort?
2. Es transferirà tal por a altres animals o objectes inanimats?
3. Quan persistirà tal por? 

En aquest experiment es va mostrar les bases del condicionament la qual cosa és bastant emocionant encara que es va utilitzar a un pobre infant per realitzar l'experiment, cosa que actualment seria intolerable i contrari a l'ètica de l'experimentació científica. A més, no va arribar a implementar-se una segona fase de l'experiment, que consistiria a estudiar la forma d’eliminar la por condicionada.



Desenvolupament cognitiu de Piaget:
Aquí poso un vídeo d'un experiment del desenvolupament Infantil sobre les etapes del desenvolupament cognitiu dels nens i nenes segons Piaget. En aquest cas en l'etapa preoperacional on els infants encara no han adquirit la capacitat d'entendre la conservació de la quantitat, a causa que se centren en un només aspecte de l'estímul. Aquestes i altres nocions de desenvolupament evolutiu cognitiu (com l'agrupació) són necessàries a tenir en compte en l'aprenentatge de les matemàtiques.



El poder de la situació (1939):
El següent experiment psicosocial explica de quina manera és condicionat el comportament dels individus segons l'estil de lideratge amb el qual se'ls dirigeixi. Va ser realitzat per un grup de nord-americans en 1939, i dirigit per Kurt Lewin (psicòleg alemany i professor de la universitat).



Una classe dividida (1968):
Un altre experiment psicosocial que m’encanta és aquest sobre la intolerància. En 1968 la mestra de primària Jane Elliot va decidir dur a terme un exercici pedagògic que va consistir a dividir l'aula en dos grups en funció del color dels ulls, amb els seus alumnes arran de la mort de Martin Luther King per fer-los reflexionar. Es tractava d'un experiment basat en la categorització social i el seu objectiu era conscienciar a l'alumnat dels efectes de la discriminació, tant en qui l'exerceix com en qui la pateix. 



La prova del “marshmallow”:
Aquest experiment intenta estudiar la capacitat d'esperar per obtenir alguna cosa millor, és a dir, la gratificació diferida o gratificació retardada. La prova consisteix a asseure un nen/a enfront d’una taula on hi ha un Malvavisco (un dolç), i se li diu al nen que si no s’ho menja, quan tornis, tindrà un altre com a premi.
Aquest experiment estudia aquesta capacitat considerada com un tret de personalitat, que és important per a l'èxit de la vida. Daniel Goleman ha suggerit que és un component important de la intel·ligència emocional. Les persones que manquen d'aquesta característica es diu que necessiten la gratificació instantània i poden sofrir per la falta de control dels seus impulsos.



Still Face Experiment (Dr. Edward Tronick):
En aquest experiment d'Edward Tronick es demostra la importància vital que suposa per a un bebè la bona qualitat de connexió que estableix amb la figura d'inclinació primària o persona que millor sap interpretar i satisfer les seves necessitats (generalment la mare). Es va estudiar com els canvis en la interacció mare-bebè afecten l'estat anímic d'aquest dràsticament i com la falta de sensibilitat de la mare cap a l'estat de l’infant, i la desincronització severa de la relació mare-bebè, genera grans canvis a nivell emocional en l'infant.
Aquest experiment posa èmfasi en la importància dels processos intersubjectius per a l'adequat desenvolupament emocional infantil.



Genie la nena salvatge:
Aquest enllaç més que un experiment és un breu resum del cas dels anys 70 de Genie, una nena obligada pel seu pare a estar confinada en una fosca habitació i lligada perquè ningú la veiés des del seu naixement. Quan els serveis socials la van trobar, portava dotze anys en aquest estat. Encara que va ser una història tràgica, també va servir per poder conèixer fins que punt hi ha un període crític per desenvolupar el llenguatge i viure en Societat.



"A Girl Like me" (Una Joveneta Com Jo, 2005):
Extracte de "A Girl Like me", un premiat documental filmat per la jove afro-nord-americana Kiri Davis. El documental part del seu interès en l'estudi conduït a la fi de la dècada dels 30s pels psicòlegs Kenneth i Mamie Clark sobre les actituds dels nens afro-americans sobre la raça. 



Experiment “comparteix” (2011):
Finalment, vull compartir aquest vídeo que la ONG “Acción contra el Hambre” va llançar al 2011 per estudiar el comportament de l'ésser humà quan s'enfronta a la realitat d'un món mal repartit. Dels 20 nens sotmesos a estudi, 20 van compartir el seu menjar. Queda clar que la lluita contra el gana és més fàcil si tots compartim una mica.

Us deixo per acabar, amb una frase del vídeo: “En un món amb capacitat per alimentar al doble de la seva població, 3,5 milions de nens moren per desnutrició aguda cada any. Hauríem d'aprendre”.

Més informacio a la seva web http://www.experimentocomparte.org





lunes, 21 de abril de 2014

Educació infantil 2.0


Els nens i nenes d'avui dia estan creixent en un món digital, per la qual cosa la tecnologia està integrada en les seves vides. Tablets de joguina, telèfons 
mòbils i teclats, estan disponibles perquè els infants explorin el món i els incorporin als seus jocs. Ells podrien percebre que hi ha càmeres, DVD's, teclats electrònics, discos compactes, computadores, tabletes, TV i smartphone en ús al seu al voltant, i com els més petits són curiosos i volen donar-li sentit al seu món, estan disposats a involucrar-se amb ells. Els infants necessiten entendre quan s'utilitzen aquestes tecnologies i amb quines finalitats, per la qual cosa en usar-les amb ells, parlar-los del que s'està fent, respondre a les seves preguntes i seguir els seus interessos, estarà recolzant la seva comprensió.

Moltes tecnologies són molt bones per treballar al costat dels seus fills. Fer fotografies, trobar llocs web en una tablet, experimentar amb teclats electrònics, provar les funcions dels telèfons mòbils, poden ser activitats divertides que donen als nens i nenes una idea de les possibilitats dels mitjans de comunicació. Al mateix temps, aquestes activitats comencen a familiaritzar-los amb les competències que necessitaran per desenvolupar-se com a ciutadans del segle XXI. La participació dels adults és la clau perquè els més petits comprenguin la funció d'aquestes tecnologies en la seva vida quotidiana i perquè les usin amb confiança. Hi ha hagut certa preocupació que els infants passin massa temps amb aquests artefactes digitals, però aquets no tenen que substituir als llibres, joguines, jocs imaginatius i altres formes de recreació, sino que van unides.

Els nens i nenes no són éssers passius quan es tracta de donar sentit a la gamma de mitjans de comunicació amb la qual es troben. Molt pocs infants seuen en silenci quan veuen la televisió; amb freqüència parlen sobre el programa, canten, ballen, juguen, parlen amb els personatges o conversen sobre altres coses, es a dir, interaccionen amb la tecnologia. Sovint, aquests els agrada jugar mentre veuen la televisió o fer una representació posterior a les històries que han vist, de vegades utilitzant accessoris com a mantes, escombres i disfresses. Tenir aquests materials disponibles, fomentar el seu ús i contribuir amb idees pròpies per guiar-los, els ajudarà a desenvolupar la seva imaginació i la seva capacitat per crear històries.

S'ha demostrat que els infants de tres a cinc anys obtenen molt pocs guanys de l'ús de la
computadora sense la participació dels adults. Sels pot animar a familiaritzar-se amb llocs web infantils, històries i jocs on el significat es vegi reforçat pel so, el moviment i el color. Aquestes activitats interactives són divertides, donen als nens i nenes el control (amb el suport d'un adult) i els mostren que asseure's davant de la pantalla no és una activitat passiva. 

Cal acompanyar al menor quan estigui online i fer d'això un hàbit des del principi per mantenir-ho segur; això fa que l'activitat sigui més divertida per al seu fill i reforça la idea que l'ús d'Internet és una activitat compartida. Quan sigui una mica més gran i independent, i fins i tot sabent que està utilitzant llocs web segurs, sempre cal assegurar-se que la tableta, smartphone o computadora es trobi en una habitació familiar quan el nen o la nena ho està empreant.

És sorprenent la rapidesa amb que molts infants aprenen a usar el teclat. Donar-los temps i espai per practicar de forma independent i aprendre dels germans, mantenint un ull vigilant, els ajudarà a assajar el que saben i a provar noves estratègies interactives.

Es recomanable començar en un lloc web com CBeebies, amb activitats senzilles que utilitzin només la barra espaciadora o qualsevol tecla en el teclat i després deixi que avanç al seu propi ritme. També és important mostrar als menors de cinc anys que tenen el control i poden tancar la sessió, o apagar l'artefacte si se senten incòmodes, com una forma de preparar-los per mantenir-se segurs quan es converteixin en usuaris independents d'Internet.

Les famílies utilitzen freqüentment la tecnologia per les oportunitats que ofereix de millorar les comunicacionsMoltes famílies usen la tecnologia online, com Skype, per crear llaços familiars mitjançant la comunicació amb els parents que viuen lluny. Si els nens i nenes s'involucren en aquestes trobades des del primer moment, s'acostumaran a passar temps d'aquesta manera amb la gent i aprendran a valorar aquesta forma distintiva de comunicació. S'ha comprovat que una vegada que els nens entenen les possibilitats, peticions tals com "puc portar a l'àvia i a l'avi al meu dormitori?” revelen la seva comprensió que això és diferent de les interaccions cara a cara amb els membres de la família que estan presents.

Amb el suport, els nens i nenes solen convertir-se en experts en l'ús de computadores i telèfons. Fins i tot els menors de dos anys poden imitar als adults que els envolten en l'ús de pantalles tactils (lliscar la pantalla per veure les fotos, ajustar el nivell de so, buscar les cançons que volen escoltar, etc.). Aquestes activitats són típicament repetides i s'han fet habituals. Comptar amb un adult o amb un germà major que els animi, els vegi a mesura que es tornen més independents, fer i respondre preguntes i expressar comentaris sobre el que estan fent, ajudarà als infants en les seves recerques i recolzarà la seva comprensió.

Finalment no podem oblidar que tot aquest fenomen també està ocorrent a les aules dels centres d'educació infantil. Aquells dies en què les classes escolars podien ser monòtones i el material didàctic poc atractiu semblen que tenen els dies comptats. Les noves tecnologies entren en l'àmbit educatiu infantil per atreure l'atenció dels infants i accelerar el seu nivell d'aprenentatge, a través de continguts altament visuals i auditius.

És per això que us convido a llegir una notícia que em sembla molt interessant on parlen de noves eines pedagògiques com per exemple: les pissarres interactives, nous continguts digitals i com aquests i més poden promoure i motivar l'aprenentatge participatiu:

Fes click: 

"Las nuevas tecnologías entran en la escuela"



jueves, 17 de abril de 2014

Art Infantil


Benvinguts a la meva galeria:

A continuació us mostraré unes obres d’art, molt especials, d’autèntics i petits artistes:

Lucia 2 anys (Gargot amb nom).

Lucas 4 anys (Etapa preesquemàtica).

Alex 5 anys. (Etapa esquemàtica)